aecop, artícles, lideratge

el mirall dels directius

Alejandro Royo Saragossà. AragonDigital.es Les notícies d’Aragó

Les situacions de canvi, ja siguin positives o negatives, de crisi o de conflicte o simplement la voràgine diària de l’activitat de les empreses pot arribar a saturar, fins i tot a bloquejar, als responsables de prendre decisions. Per ajudar-ha sorgit des de fa uns anys un nou professional: el coach.

Imagini per un moment que vostè és el màxim responsable de la seva empresa. Les decisions que pren, ja sigui per a determinar un increment salarial del 5% com per acomiadar la meitat de la seva plantilla, no es qüestionen i s’executen a l’instant. Vostè és el líder de la seva empresa, d’això no hi ha dubte, però … És correcta aquesta manera d’afrontar aquest lideratge?

Amb tota seguretat, no. La voràgine de l’activitat empresarial porta moltes vegades als responsables de prendre aquestes decisions a fer-ho de manera impulsiva, visceral o sense avaluar de manera correcta les conseqüències que puguin tenir.

En els últims anys s’ha detectat dins de les empreses un cert síndrome: la soledat del directiu. “La solitud no pot ser evitada per molt equip del que un disposi. En qualsevol cas, acudir a experts, contrastar punts de vista, reflexionar en companyia d’altres, no només és convenient, sinó necessari i fins i tot imprescindible. Al final, amb tot, cadascú ha de mirar-se a si mateix, i seleccionar l’opció que considera encertada. Qui no és capaç de gestionar aquesta última soledat en la decisió d’un lloc directiu, estarà sotmès a una pressió afegida, i mostrarà les seves limitacions com a governant “. Així ho afirmen els autors del llibre “La soledat del directiu”, Javier Fernández Aguado i José Aguilar.

Per donar solució a aquesta soledat i oferir als alts directius un mirall on poder mirar-se i analitzar-se, Fernández Aguado i Aguilar s’estableixen en el ‘coaching’ una d’aquestes eines. “Anar a algú amb perspectiva de mires proporciona objectivitat i resta apassionament als judicis”, asseguren.

Segons el parer dels dos autors l’alternativa del coaching més que una “possibilitat” és una imperiosa “necessitat” si un aspira a ocupar llocs de govern. “L’home no neix complet. Part del seu ésser ja està fet, però un ampli marge queda per davant per realitzar-se. S’és i es fa. En aquest últim punt, el coaching té molt a dir, ja que destapa inseguretats, les objectives, i els intenta donar una solució a través de directrius interessants que permetin desplegar la potencialitat de cada persona “, asseguren els autors de” La soledat del directiu “.

Winfried Schindler és el president de AECOP Aragó

El coaching a Aragó

Aragó compte, des del passat mes de febrer amb la presència de AECOP, Associació Espanyola de Coaching i Consultoria de Processos.

El president de AECOP Aragó, Winni Schindler, explica que el coaching és una eina d’assessorament que busca “alliberar el talent” de la persona que està afrontant el procés (coachee) perquè, a través de preguntes més o menys incisives, pugui reflexionar i buscar les respostes oportunes. “En cap moment es tracta d’alliçonar a ningú”, assevera Schindler.

Un procés de coaching estàndard s’estén al llarg de vuit sessions de noranta minuts de durada amb una freqüència d’unes tres setmanes. No obstant això, la flexibilitat és una de les bases d’aquests processos ja que les sessions es poden modificar en funció de les agendes dels coachees.

Tal i com explica Schindler, els beneficis dels processos de coaching són “increïbles. És meravellós sentir que persones que han passat per aquest procés afirmen com els ha canviat la vida o la forma de pensar “.

Exemples d’això són David Martínez de Baños i Víctor Lalanza. Tots dos són directius de dues empreses aragoneses i han passat per un procés de coaching davant d’una situació crítica en les seves companyies.

David Martínez de Baños està al capdavant d’una cooperativa de ferreteria i drogueria. Explica que tant ell com el seu equip directiu van participar en el procés de coaching en un moment de grans canvis en la seva companyia: “Ens havíem canviat de magatzem i es afrontaven canvis en l’equip directiu. A més havia començat la crisi i havíem aprovat un pla de negoci que contemplava diverses fusions “.

Martínez de Banys reconeix que aquest procés li ha servit per parar-se a pensar, la qual cosa ha repercutit en una millora de les relacions interpersonals. “Moltes vegades en una empresa convius amb persones, però estàs tan concentrat en l’objectiu o en el resultat que ni tan sols coneixes als teus companys”.

Segons el parer d’aquest directiu, el coaching ha tornat a recuperar valors que els executius agressius, que van tenir la seva època, havien enterrat. “Sona a tòpic-afirma Martínez de Baños-però el que importa és la persona. Ara prima l’executiu amb cor “.

AECOP Aragó té com a objectiu garantir la difusió i bona praxi del coaching executiu

Segons afirma Winni Schindler, la de David Martínez és una situació normal: “Les organitzacions o els directius busquen ajuda quan se senten amenaçats”, però hi ha moltes situacions en les quals es pot començar un procés de coaching: “promoció professional, integració de nous equips, millora de vendes … “.

La causa per la qual el gerent de Irmscher i recentment incorporat a la Junta Directiva de AECOP Aragó, Víctor Lalanza, es va involucrar en aquest procés és ben diferent. El seu cas s’aproxima més a la “soledat del directiu” abans esmentada: “Vaig arribar a un moment en què necessitava que algú escoltés problemes que no pots explicar el teu entorn ni familiar ni professional perquè requereixen solucions profundes”, explica.

A Lalanza, que reconeix haver afrontat el procés amb “il.lusió” des del principi, el coaching li ha servit per poder discernir en quins processos de la vida de la seva empresa ha d’involucrar i quins ha d’observar com a mer espectador. Però no només això, el gerent de la firma automobilística situada entre Figueruelas i Pedrola, dur a terme aquest procés de coaching li ha ensenyat a “pensar d’una manera més ordenada i fora del soroll de la quotidianitat d’una empresa”.

Una bona formació del coach, la creença del coachee en el procés que portarà a terme i, per descomptat, la ferma voluntat de canviar són els tres pilars fonamentals d’una eina, el coaching, que ajuda el directiu no només a pensar, sinó també a pensar d’una manera més organitzada i “a prendre les decisions finals amb arguments més nets i coherents”.

El coach

Dialogar amb una persona sobre els problemes, pors o preocupacions de cada un requereix que el receptor, en aquest cas el coach, tingui un perfil molt determinat. Un perfil que s’allunya del d’un psicòleg o un psicoterapeuta encara que en alguns casos manegin eines comunes. Aquest aspecte és alguna cosa en el que des de les associacions professionals com AECOP insisteixen. “Un psicòleg o un psicoterapeuta s’encarrega dels problemes de la persona com depressions mentre que la tasca d’un coach és potenciar les possibilitats de la persona”, incideix el president de AECOP Aragó.

El psicòleg o el psicoterapeuta estan formats per tractar malalties mentals o del comportament. No obstant això, el coach enfoca la seva tasca cap a l’alliberament del talent intern de cada persona de cara a que aquesta pugui trobar la solució als seus problemes.

Una mica d’entrenador esportiu, amb l’afegiment d’un psicòleg, i un toc, podríem dir “sacerdotal”, són els complements d’una recepta els ingredients principals són el coneixement de les organitzacions i la capacitat d’empatia, escolta i motivació per a la reflexió . Una barreja de Pep Guardiola amb tints de Freud i les habilitats empresarials, posem per cas, de Bill Gates. ¿Un ésser superior? No Simplement un coach disposat a ajudar a alliberar el seu talent i facilitar la seva presa de decisions.

Deixa un comentari